Elena Berrocal
Col·legiada 4099
Amb vuit anys ja tenia clar què volia fer de gran. «yaya…jo vui ser veterinària…» i no vaig canviar d’opinió mai. Així que al 2007 em vaig llicenciar en Veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Al 2010 vaig especialitzar-me en Etologia, que és l’estudi del comportament animal i al 2011 vaig realitzar un postgrau d’Anestèsia i Analgèsia veterinària. M’agrada molt estar al dia de tot allò que descobreixen nou en la meva professió, així que, sempre que puc, assisteixo a congressos, cursos o contacto amb especialistes en certs camps de la veterinària.
A la vida, a part de la familia i amics, m’acompanyen Brod i Hiro.
Brod té dues personalitats…
Brod va arribar a la meva vida al 2007, va ser el meu gran premi quan vaig acabar la carrera de veterinària. La vam adoptar quan tenia dos anys d’edat. Al poc temps d’estar a casa vam veure que no es trobava bé. Li vam fer proves i vam descobrir que estava infectada amb el virus del Brom. Però Brod és una gossa molt forta i va superar aquesta malaltia tan greu.
Però la sort no acompanyava i al 2008 li vam diagnosticar Leishmaniosi, la «malaltia del mosquit». Avui dia té la malaltia controlada i té una energia increïble.
Brod, com hem dit, té dues personalitats:
Quan està a casa busca desesperadament…el sofà. Dorm moltíssim, sembla una marmota. Ah! i ronca!!!
Però quan arriba a la muntanya…es transforma. Treu la seva part de gossa rastrejadora i es torna boja buscant conills. A vegades comença a bordar no sabem a què…un animal…un fantasma…un mosquit…?
Per cert…el nom de Brod no l’he inventat jo, és un personatge d’un llibre de Jonathan Safran Foer, «Todo está iluminado».
Hiro, el superheroi…
Hiro va decidir nèixer un 31 de desembre a les nou de la nit, ara fa ja 6 anys…La seva mare es va posar de part i va tindre cinc cadellets. Hiro va tindre mala sort, just al nèixer, la seva mare li va fer mal sense voler i va perdre un peu. Per això el tinc, els amos de la seva mare no sabien què fer amb un gos amb tres potes, així que me’l van regalar…
Però Hiro és un superheroi…de fet porta el nom de Hiro Nakamura, superheroi capaç de controlar el espai-temps. Té energia i ganes per caminar, saltar, pujar i baixar muntanyes, córrer, nedar…amb les seves tres potes.
És el meu amic inseparable, em persegueix, literalment, allà on vagi. Quan marjo de casa em mira com dient «ey!! que vull anar amb tu».
A Hiro no li agraden les joguines…nomès juga amb una manta que té segles i que anomenem «la novia». Juga amb ella, l’abraça i té una obsessió per ella increïble.