Tothom sap la importància que té per la nostre salut una bona alimentació, tan a l’espècie humana com als animals.
Però el gat és un animal especialment sensible a dietes de baixa qualitat o mal equilibrades.
Una de les patologies resultants d’una mala alimentació en el gat és la formació de cristalls a la orina que poden arribar a formar grans càlculs difícils de treure.
Com es formen els cristalls?
Existeixen certs punts que afecten a la formació de cristalls a la orina del gat:
- Qualitat de l’aliment: per una banda es produeix una saturació a la orina de certs minerals precursors dels cristalls. Les dietes massa riques en cereals i pobres en proteïnes, a més que són proteïnes de baixa qualitat, alliberen certs minerals a la orina que s’aniran acumulant i formant cristalls.
- pH de la orina: certs pinsos provoquen també que la orina sigui menys àcida. Això provoca que els minerals acumulats siguin menys solubles i van formant cristalls més grans, fins que apareixen els grans càlculs urinaris.
- Ingesta d’aigua: els gats són uns experts caçadors. Això els permet ingerir una quantitat d’aigua pressent a la seva presa. Els aliments secs, com el pinso, manquen d’aquesta aportació extra d’aigua. Es produeix un augment de la concentració de la orina, provocant més acumulació de minerals precursors de cristalls.
- Sedentarisme i obesitat: els gats sedentaris i obesos van a la safata de sorra menys vegades i buiden menys la bufeta, això produeix una acumulació de minerals precursors de cristalls.
Cristalls o càlculs?
La diferència entre els cristalls i els càlculs urinaris és que els cristalls són microscòpics i el càlculs es poden veure a simple vista.
Existeixen molts tipus de cristalls, però en el gat hi ha dos que són els més freqüents:
Cristalls d’estruvita:
Cristalls d’oxalat càlcic:
En els casos que els cristalls són d’estruvita el pronòstic és millor degut a que aquests tipus de cristalls es poden dissoldre modificant la dieta. Però en el cas que hi hagi cristalls d’oxalat càlcic, com no es dissolen amb la dieta, si no es diagnostica ràpid, poden arribar a formar càlculs suficientment grans per que no puguin sortir sols i s’hagi de realitzar cirurgia per treure’ls.
Els càlculs urinaris moltes vegades estan formats per un complex de diferents tipus de cristalls.
Càlculs d’estruvita:
Càlcul d’oxalat càlcic:
La millor solució és la prevenció
Com hem comentat abans, l’alimentació és la clau per evitar aquests tipus de problemes. Però hi ha més coses que podem fer:
- El pinso: com parlàvem, hem d’evitar pinsos que tinguin molts cereals i amb proteïnes de baixa qualitat. Aquests tipus de pinsos són els que trobem als supermercats, baixen el preu, però, sobre tot, baixen la qualitat. Moltes vegades, el fet de buscar marques més econòmiques provoca greus problemes de salut a curt i llarg termini per la nostre mascota. La millor forma per evitar aquests problemes és buscar marques que assegurin una qualitat de l’aliment i això només ho trobem a tendes d’animals i veterinaris.
- Ingesta d’aigua: podem ajudar al nostre gat a augmentar la ingesta d’aigua de diferents formes, però hi ha dos que són bàsiques. La primera és la col·locació d’una font per gats; això fa que l’aigua es mantingui fresca i neta sempre, estimulant al gat a que begui aigua. La segona és proporcionant cada dia una mica de dieta humida en forma de llaunetes o sobres humits.
- Enriquiment ambiental: hem d’intentar reduir el sedentarisme del nostre gat. Per això podem fer varies coses com posar menjar amagat per la casa per estimular el seu instint d’exploració, introduir jocs interactius per gats, adaptar la casa posant llocs de descans pel gat a certa alçada, etc.
Fa 14.000 anys que el gat ens acompanya a la nostre vida com animal domèstic. S’ha adaptat a nosaltres, com nosaltres a ell. Ens fa sentir cada dia que forma part de la nostre família. Per això ens hem de fer responsable de la seva salut i donar-li una llarga vida i, sobre tot, una bona qualitat de vida.
